Resposta a "Un nayp (nyap?) d'editorial" -- L'INFORUM

[ Show ]

Support VoyForums

[ Shrink ]

VoyForums Announcement: Programming and providing support for this service has been a labor of love since 1997. We are one of the few services online who values our users' privacy, and have never sold your information. We have even fought hard to defend your privacy in legal cases; however, we've done it with almost no financial support -- paying out of pocket to continue providing the service. Due to the issues imposed on us by advertisers, we also stopped hosting most ads on the forums many years ago. We hope you appreciate our efforts.

Show your support by donating any amount. (Note: We are still technically a for-profit company, so your contribution is not tax-deductible.) PayPal Acct: Feedback:

Donate to VoyForums (PayPal):

[ Login ] [ Contact Forum Admin ] [ Main index ] [ Post a new message ] [ Search | Check update time ]

[ Next Thread | Previous Thread | Next Message | Previous Message ]

Date Posted: 00:57:23 06/19/00 Mon
Author: M�nica Cobos
Subject: Resposta a "Un nayp (nyap?) d'editorial"

L'editorial d'una publicaci� expressa l'opini� d'aquesta publicaci� sobre un tema d'actualitat i d�na als lectors els elements per a la reflexi� i el debat sobre la q�esti�, no �s, ni molt menys, una tesi doctoral on s'exposi amb dades minucioses tot all� relacionat amb la mat�ria que es tracta. Per tant, i m�s tenint en compte la limitaci� d'espai que hi ha a la comunicaci� impresa, �s f�cil que s'ometin detalls, i si s�n coneguts amb m�s ra�, per obvis. D'altra banda, discrepo amb Jordi Soler de que l'editorial de L'INFORMATIU del mes de juny es posicioni contra "el m�s antic sistema democr�tic: l'assembleari". Primer, perqu� no �s el sistema democr�tic m�s antic, segon, perqu� l'editorial tan sols q�estiona la validesa d'una votaci� en assemblea on nom�s hi acudeix un 10% (si hi arriba) de la poblaci� afectada. Si ens preocupa l'alt �ndex d'abstenci� en unes votacions generals (com les del mar� passat), tamb� ens ha de preocupar la baixa assist�ncia a les assemblees de ve�ns (si s�n "el menys dolent dels procediments democr�tics").
Fa 25 anys, quan despert�vem de la dictadura franquista, les associacions de ve�ns van tenir un paper important a l'hora d'assentar les bases de la democr�cia. En aquell temps, la necessitat de cridar als quatre vents tot all� que havia estat silenciat durant molts anys, massa anys, va mobilitzar els ciutadans, sota l'aixopluc de les associacions de ve�ns, per reivindicar els seus drets als nous governs democr�tics. La convocat�ria de l'�nic mitj� democr�tic proper al ciutad� i a la ciutadana, l'associaci� de ve�ns, era aleshores massiva. Per� no ens enganyem, avui dia les associacions de ve�ns no tenen la mateixa convocat�ria i no s�n l'�nic mitj� democr�tic a trav�s del qual pot participar el ciutad� i la ciutadana. A la Bordeta, a m�s, es produeix el fet que les entitats ve�nals estan dividides, perqu� n'hi ha quatre: l'Associaci� de Ve�ns de Badal, Brasil, Bordeta (pionera en la reivindicaci� del cobriment del cintur�), la Comissi� de Ve�ns de la Bordeta (pertanyent al Centre Social de Sants), l'Associaci� de Ve�ns la Rambla de la Bordeta (nascuda amb la reivindicaci� de l'�ltim tram del cintur�), i l'Associaci� d'Amics de la Bordeta (procedent d'una escissi� amb la Comissi� de Ve�ns de la Bordeta). Entre les quals hi ha opinions diferents sobre el projecte del cobriment del carrer Badal entre Constituci� i Avinguda del Carrilet. Curiosament, hi ha persones que sovint s'atorguen la representaci� d'una o m�s associacions que es consideren "amigues", que han nascut del mateix grupet. Aix�, tenim que el Sr. Jordi Soler parla en nom del Centre Social (n'�s el president), en nom de l'Assoc. de Ve�ns de la Rambla de la Bordeta i tamb� en nom de la Comissi� de Ve�ns de la Bordeta.
Sense entrar a analitzar les greus dificultats per mantenir amb vida en l'actualitat aquestes associacions de ve�ns (un dels problemes, per exemple, radica en la manca de personal comprom�s per formar part de la junta, per tant, es perpetuen als c�rrecs els de sempre), el cert �s que la ciutadania en general pateix d'apatia profunda originada en el descontent de la situaci� pol�tica i social actual, la qual cosa provoca una escassa participaci�. Per posar alguns exemples, la mitja d'assist�ncia a una assemblea de ve�ns a la Bordeta �s d'entre 100 i 150 persones (i s�c generosa), els �ltims talls de tr�nsit (pel soterrament de les vies a Antoni de Capmany , pel no tancament del parc de bombers del carrer Lleida, i per la col�locaci� d'un sem�for al carrer Sant Roc) no han convocat m�s de 200 persones (continuo comptant llarg), a l'�ltima Comissi� d'Estat del Districte (el nou �rgan de participaci� ciutadana del Districte) no van acudir m�s de 50 persones. Si tenim en compte que a Sants-Montju�c viuen 160.000 persones, la proporci� de participaci� no �s gaire satisfact�ria.
Penso que la democr�cia no s'ha d'estancar en un sistema assembleari caduc on uns quants il�luminats, els de sempre, fan el seu m�ting, ha d'anar a m�s, analitzar les causes d'aquesta apatia ciutadana i buscar la manera d'estimular la participaci�. La informaci� ha de ser l'eina per aconseguir-ho, perqu� la informaci� �s el pilar b�sic de la democr�cia, ja que si la democr�cia �s prendre decisions en funci� del que opina la majoria, aquesta majoria ha de tenir els elements necessaris per opinar. Vivim en la societat de la informaci� i de les noves tecnologies, on tenim m�s possibilitats que mai d'accedir a la informaci�, per�, en canvi, la informaci� no arriba a tothom o arriba esbiaixada i manipulada. No nego que els mitjans de comunicaci� tinguem part de responsabilitat, per� no oblidem que la lliure informaci� �s contr�ria al poder d'uns pocs contra el poder de la majoria. Ning� no estem exempts de culpa.
Per tot aix�, jo em pregunto si en "aquest proc�s transparent del que se senten orgullosos" l'Associaci� de Ve�ns la Rambla de la Bordeta han participat totes les entitats ve�nals de la Bordeta i si aquestes entitats tenen el suport de tots els ciutadans i totes les ciutadanes de la Bordeta, com a m�nim dels afectats i de les afectades pel projecte. I sense parlar de la resta de la ciutadania de Barcelona, que potser tamb� tindria res a dir, ja que una obra que solament repercuteix positivament en un col�lectiu redu�t de ve�ns i de ve�nes (evidentment amb tot el dret de millorar la seva qualitat de vida), �s pagada amb diners p�blics, �s a dir, de tothom. Alg� ha pensat quantes millores podrien fer-se en els carrers dels nostres barris amb 1.720 milions de pessetes? Pot ser hi ha prioritats m�s urgents que fer un mur que no satisf� tothom. Aix� no ho diu L'INFORMATIU ni qui subscriu, sin� que �s un comentari de molts ciutadans i moltes ciutadanes.
Quant al fet que L'INFORMATIU "nom�s q�estioni el nostre Cobriment", vull recordar que L'INFORMATIU nom�s tracta temes d'�mbit local i que afecten als barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. El Liceu i Mitre se surten del nostre territori d'actuaci�. Per� posats a fer comparacions, el cobriment de Mitre ha estat un frac�s, el cobriment de la Gran Via ha estat desestimat per l'Ajuntament de Barcelona en ple, i el cobriment del cintur� en el tram que toca a l'Avinguda Diagonal tamb� ha estat rebutjat pel Districte de les Corts perqu� posaria en perill la seguretat vi�ria. Cobrir �s la "millor soluci� possible"?
D'altra banda, considero que �s un error votar uns programes electorals basant-se nom�s en una promesa urban�stica. O �s que el senyor Jordi Soler basa el bon funcionament de la ciutat nom�s en unes pedres (i si s�n a prop de casa seva millor)?
Quant al clima de crispaci� al barri, he pogut constatar parlant sobre el terreny amb ve�ns i comerciants de la zona, que aix� �s aix�. El problema �s que aquests ve�ns i comerciants no fan tant de soroll per por, i penso que alguna cosa est� fallant quan hi ha gent que t� por a expressar les seves opinions, encara que siguin en minoria (si �s que ho s�n). L'INFORMATIU �s una publicaci� oberta i plural on caben totes les opinions, per aix� se n'ha fet ress�.
Per �ltim, l'editorial de L'INFORMATIU del mes de juny no "ha pres partit en contra dels interessos de la majoria dels ciutadans" (primer haur�em de valorar aquesta "majoria", que m�s a dalt ja he q�estionat), sin� que manifesta que aquest projecte "t� algun aspecte discutible", com reconeix el senyor Jordi Soler.
M�nica Cobos

[ Next Thread | Previous Thread | Next Message | Previous Message ]